PROJECTE DOFINS

PROJECTE DOFINS

         Com una de les activitats d'aula podem proposar realitzar entre tots un projecte d'investigació sobre els dofInS.Este projecte facilitarà la creació d'un context educatiu en què els niños/as puguen aprendre de forma lúdica i descobrint els continguts a través de l'observació, la manipulació i la investigació, constituint així una ferramenta clau per a aprendre a pensar.Podemos aprofitar la visita del grup a l'Oceanográfic de València com a punt de partida i motivació.

          En la primera fase del proyecto l'objectiu és reactivar i organitzar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema a investigar. A partir de la informació de què disposen realitzarem un mural sobre el que saben i el que els interessaria saber.En la següent fase del projecte el professor els proposarà com realitzar la investigació del tema. Els dos àmbits d'investigació seran l'aula i la família.

         Realitzarem la investigació a través de 4 equips de 6 alumnes en què posarem a la seua disposició tant el material informàtic que han aportat les famílies i la informació que porten de casa, com el material informàtic o imprés d'aula o de biblioteca general i d'aula. Cada grup investigarà sobre un tema:

-El primer grup: la morfologia externa dels dofins.

-El segon grup: els dofins per dins.

-El tercer grup: sobre la forma de vida dels dofins.

-El quart grup: la gestació i el naixement dels dofins, és a dir la seua reproducció.

          Cada grup realitzarà un mural amb la informació que ha aconseguit durant les activitats de la investigació. Ho exposaran a tota la classe i després d'això es col·locaran els murals en els corredors de les aules.

Els peixos

Els peixos

            Els peixos són animals vertebrats aquàtics amb el cos cobert d’escates i tenen aletes per nedar. El seu aparell respiratori està format per brànquies. La temperatura del cos és variable segons on viuen (al riu o al mar). Es reprodueixen per ous.

           En comptes d’ossos tenen espines. El tronc té quatre aletes parells: dues pectorals i dues ventrals, i dos aletes imparells: l'aleta dorsal i la pectoral. També te una línia nerviosa que capta vibracions a l'aigua.

Classes de peixos

En funció de on viuen hi ha dos clases de peixos:

- d'aigua salada, que són els que viuen al mar com la rajada.

- d'aigua dolça, que son els que viuen al riu com la truita de riu.

- alguns peixos neixen al riu i van al mar quan arriba l'edat adulta, com el salmó,

- i també passa el mateix però a l'inrevés amb altres peixos.

           Es pot fer  una altra classificacció en funció de les seues característiques morfológiques:

- Ciclòstoms: Tenen forma d'anguila però tenen mandíbules, escates i aletes parells. La boca es rodona amb dents i l'esquelest és cartilaginós. N'és exemple la llampera.

- Condrictis: Tenen mandíbules, esquelet cartilaginós, aleta caudal amb el lòbul superior molt desenvolupat, i tenen un opercle, pel que ensenyen fenedures branquials laterals. N'és un exemple el tauró blanc.

- Osteïctis: Tenen mandíbules, esquelet ossi i espines, escates dèrmiques en la pell, aleta caudal amb els dos lòbuls, opercles i molts tenen una bufeta natatòria. N'és un exemple el lluç.

Els Mamífers

Els Mamífers

       
           Els mamífers són animals vertebrats que neixen del ventre de la seva mare i durant la primera època de la seva vida s'alimenten de la llet materna. Es caracteritzen per tenir el cos cobert de pelatge. Són animals de sang calenta, és a dir que són capaços de regular la temperatura del seu cos perquè es mantingui constant, i respiren a través dels pulmons.

El seu cos està dividit en tres parts.

- Cap: Hi tenen el cervell, la boca, els ulls, el nas i les orelles.

- Tronc: Hi tenen la columna vertebral i ossos que són diferents a cada espècie. Acaba en una cua, què els hi pot faltar, com el goril·la; pot ser una aleta, és el cas de la balena; o també pot ser prensil, com les mones aranya, que els serveix per agafar-se a les branques.

- Extremitats: En els terrestres, són les potes, els serveixen per caminar, córrer...; en els aquàtics són les aletes, per moure's amb habilitat; i en els aeris, només el rat penat, són unes potes que els ajuden a agafar'se a les branques i girar-se del revés.

Segons el tipus d’alimentació, es classifiquen en: herbívors -s’alimenten de plantes, com el cavall, l’ovella o l’elefant; carnívors –que mengen carn animal–, com els lleons, els llops i els óssos; i omnívors, que es nodreixen tant de carn animal com de vegetals, com els humans i alguns primats.

Al món, hi viuen unes 5.500 espècies de mamífers diferents.

La fotosíntesis

La fotosíntesi de les plantes.

             La nutrició de les plantes ès  la fotosíntesi.  

           Els arbres i les plantes es fabriquen el seu propi aliment. Per a fer això necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar.  

          

             Els arbres i les plantes absorbeixen l'aigua i les sals minerals dissoltes en ella a través de les arrels. Aquesta aigua i minerals pugen des de l'arrel a les fulles a través de la tija. Aquí, a les fulles, prenen el diòxid de carboni que és un gas que forma part de l'aire. A les fulles es troba una substància pròpia de les plantes de color verd que s'anomena clorofil·la que atrapa la llum solar que les plantes reben del sol. Combinant aquesta llum solar, el diòxid de carboni, l'aigua i les sals minerals les plantes es fabriquen el seu propi aliment. Aquest procés s'anomena la fotosíntesi, que és importantíssim per a la vida a la terra, perquè les plantes quan fan la fotosíntesi expulsen oxigen que passa a l'atmosfera i és l'oxigen que nosaltres necessitam per respirar. 

             L'energia lluminosa és atrapada per la planta i transformada en energia química que s'emmagatzema en els sucres. L'oxigen va a parar a l'aire a través de les fulles, mentre que els sucres es distribueixen per tota la planta i constitueixen el seu aliment.

            A través de la respiració, la planta consumeix els sucres alliberant l'energia química que tenen emmagatzemada, fent-la servir per al manteniment de la vida i el desenvolupament de tots els òrgans (arrels, tiges, flors i fruits).

Parts de les plantes

PARTS DE LES PLANTES I LES SEUES FUNCIONS

A les plantes amb flors es distingeixen algunes parts fonamentals: les fulles, la tija,  l’arrel, la flor i el fruit.

1.    LES FULLES.

Funcions:

·                     Té lloc la fotosíntesi.

·                     S’hi efectua l’intercanvi de gasos entre la planta i l’exterior

·                     S’elimina l’excés d’aigua mitjançant la transpiració.

2.    LA TIJA.

Funcions:

·                     Manté la planta recta, normalment és aèria.

·                     Sostenir les fulles, les flors i els fruits.

·                     Repartir l’aigua i altres substàncies per tota la planta.

3.    ARREL.

Funcions:

·                     És la part de la planta que gairebé sempre es troba sota terra.

·                     Subjectar la planta al sòl.

·                     Absorbir aigua i sals minerals del sòl.

4.    FLOR.

Funcions:

·                     Les flors contene els òrgans reproductors.

·                     A l’interior de la flor es formen els gàmetes i hi té lloc la fecundació.

5.    FRUIT.

Funcions:

·                     Són la part que conté les llavors.